Aquest projecte es centra en l’educació emocional que té com a objectiu el desenvolupament de les competències emocionals. Les competències es basen en la intel·ligència emocional però integren altres elements d’un marc teòric més ampli, incloent habilitats socials, habilitats de vida, autoestima, automotivació... (Bisquerra, 2009).
Sembla demostrat que:
- Les emocions positives
afavoreixen la recuperació ràpida de l’activitat normal del sistema nerviós
autònom desprès de l'impacte d’una emoció negativa.
- Les emocions positives
afavoreixen el pensament flexible possibilitant així un millor enteniment de
les situacions complexes i un més gran distanciament emocional davant els
esdeveniments negatius i estressants.
Cal defugir però dels plantejaments
simplistes que plantegen que les emocions positives curen i les negatives fan
emmalaltir ja que la realitat és molt més complexa i ambdós tipus d’emocions
són imprescindibles per la vida.
Convé distingir entre
intel·ligència emocional, competències emocionals i educació emocional:
- La intel·ligència emocional és la capacitat per identificar les
pròpies emocions i les dels altres,
usar-les per facilitar el pensament, comprendre la complexitat de les emocions i regular-les de
manera apropiada (Bisquerra, 2000).
- Les competències emocionals són “la capacitat per gestionar de manera
adient un conjunt de coneixements,
capacitats, habilitats i actituds necessàries per prendre consciència, comprendre, expressar i regular
apropiadament els fenòmens emocionals i
afectius”. Una anàlisi més detallada de les competències emocionals permet identificar la consciència emocional,
la regulació emocional, l’autonomia
emocional, la sociabilitat i les habilitats de vida per al benestar
(Bisquerra, 2009).
- L’educació emocional es defineix com un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el
desenvolupament de les competències emocionals com element essencial del
desenvolupament humà, a fi i efecte de capacitar-lo per a la vida i amb la
finalitat d’augmentar el benestar personal i social (Bisquerra, 2000).
