Conclusions finals

Penso que és important vincular el procés descrit en un context escolar. És important i necessari que l’educació emocional es posi en pràctica tant a l'escola com a la família. La responsabilitat educativa és compartida. L'escola ha de facilitar que les famílies coneguin què és l'educació emocional i com treballar-hi perquè la integrin en el seu rol educatiu (Bisquerra,  2012). Considero que aquest ha estat un dels punts febles de la meva intervenció, actuant tan sols des d'un centre privat no n'hi ha prou. M'he trobat coixa en el sentit de que les famílies no donàven prou importància a aquest tema, el que té més pes avui dia (pel que he pogut observar al llarg d'aquests mesos), encara recau en obtenir uns bons resultats acadèmics, independentment de quin sigui l'estat emocional de l'infant. Però cal tenir en compte que les competències emocionals afavoreixen les relacions amb altres persones i amb un mateix, facilita la resolució positiva de conflictes, contribueix a la salut física i mental, ajuda a l’aprenentatge, entre d’altres (Bisquerra, 2012). Les persones amb competències emocionals estan en millors condicions per contribuir al benestar personal i social.

El projecte no ha durat suficient temps com per veure resultats imminents, sí s'han observat petits canvis i així les famílies ho han manifestat, però crec que hagués estat molt més interessant que no s'hagués quedat com un projecte aïllat en un centre sinó poder-lo haver fet extensible als centres educatius.

El que està clar és que l'educació emocional s’ha de practicar mitjançant metodologies vivencials i participatives que prevegin l’experiència personal del nen o la nena, el seu entorn i les seves necessitats i això és el que he fet. Ajudar-los a posar nom als seus sentiments i emocions, com també ajudar-los a canalitzar les emocions que li generin malestar i potenciar les emocions positives.

Una de les intencions del projecte era demanar a les famílies que puguessin proporcionar-nos materials que formessin part de les experiències del nen (fotografies i objectes). La veritat és que no ha estat un èxit, poques famílies han participat, tan sols quan anàven a passar el dia fora i aprofitaven per fer alguna fotografia (que portàven en usb i la projectàvem a la PDI). La veritat és que ha estat una llàstima perquè era un bon recurs perquè el nen expressés el que va fer, com s'ho va passar, com es va sentir en definitiva.

Els titelles, els contes i el joc són quatre recursos excel·lents que ajuden a treballar l'educació emocional. M'ha faltat poder treballar amb la música ja que he trobat molta bibliografia que relacionava aquesta amb les emocions.

Al que li he tret més profit és als contes, ja que m'han permès que els nens s'identifiquessin amb els personatges i els seus sentiments. També el material "En la Mente" d'en Marc Monfort, al qual he fet molta referència al llarg del procés.  
El joc facilita la interacció i l'expressió lliure dels sentiments i emocions, però poques vegades em tingut l'espai per fer-ho ja que la psicopedagoga del centre havia de seguir amb les programacions de cadascun d'ells. Quan ho hem fet a estat a partir de les dramatitzacions del contes amb titelles, les quals ens han facilitat bones dinàmiques emocionals.