Per què l'educació emocional?

Aquest projecte es centra en l’educació emocional que té com a objectiu el desenvolupament de les competències emocionals. Les competències es basen en la intel·ligència emocional però integren altres elements d’un marc teòric més ampli, incloent habilitats socials, habilitats de vida, autoestima, automotivació... (Bisquerra, 2009). 

Sembla demostrat que:

- Les emocions positives afavoreixen la recuperació ràpida de l’activitat normal del sistema nerviós autònom desprès de l'impacte d’una emoció negativa.

- Les emocions positives afavoreixen el pensament flexible possibilitant així un millor enteniment de les situacions complexes i un més gran distanciament emocional davant els esdeveniments negatius i estressants.

Cal defugir però dels plantejaments simplistes que plantegen que les emocions positives curen i les negatives fan emmalaltir ja que la realitat és molt més complexa i ambdós tipus d’emocions són imprescindibles per la vida.

Convé distingir entre intel·ligència emocional, competències emocionals i educació  emocional:

- La intel·ligència emocional és la capacitat per identificar les pròpies  emocions i les dels altres, usar-les per facilitar el pensament, comprendre la  complexitat de les emocions i regular-les de manera apropiada (Bisquerra, 2000).

- Les competències emocionals són “la capacitat per gestionar de manera adient un  conjunt de coneixements, capacitats, habilitats i actituds necessàries per prendre  consciència, comprendre, expressar i regular apropiadament els fenòmens  emocionals i afectius”. Una anàlisi més detallada de les competències emocionals  permet identificar la consciència emocional, la regulació emocional, l’autonomia  emocional, la sociabilitat i les habilitats de vida per al benestar (Bisquerra, 2009).

- L’educació emocional es defineix com un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament de les competències emocionals com element essencial del desenvolupament humà, a fi i efecte de capacitar-lo per a la vida i amb la finalitat d’augmentar el benestar personal i social (Bisquerra, 2000).